Es tracta d’un recurs per a la conciliació de la vida familiar i laboral, a més d’una alternativa a les escoles bressol tradicionals.
Una mare de dia és una educadora professional que ofereix a la seva pròpia llar, adaptada i equipada, un servei d’atenció i cura del menor d’entre 0 i 6 anys, en grups reduïts (entre tres i quatre infants màxim) i en un ambient acollidor i càlid.
Aquestes característiques del servei fan que sigui més senzill atendre, observar i identificar les veritables necessitats educatives i emocionals de cada infant, i donar-los una resposta de qualitat.
Es tracta d’un acompanyament amorós i respectuós, on cada infant pot ser ell mateix, on cohabiten els seus ritmes interns, les seves necessitats autèntiques i el respecte a la seva persona.
Els infants són els protagonistes de la seva pròpia història i l’adult acompanya i té cura de l’ambient per tal que sigui segur i adequat a cadascuna de les seves necessitats.
Origen de la figura de Mare de dia i de l’Associació Llars de Criança
El servei de mare de dia està implantat fa temps a molts països europeus, però a l’Estat espanyol només porta alguns anys. Estan considerades un servei social de la mateixa categoria que l’escola infantil, i per això el servei està subvencionat.
Saber on neixen els projectes de mares de dia no és tan senzill, ja que sorgeixen iniciatives similars gairebé al mateix temps en diferents països europeus, com a resposta a les necessitats dels pares i mares de conciliar la vida familiar i laboral i poder oferir un entorn més familiar als seus fills.
A França s’anomenen assistante maternelle, a Anglaterra childminder, a Austira Tagesmütter... En aquests països la figura de les mares de dia existeix des dels anys 70, tot i que les primeres experiències van tenir lloc bastants anys abans a Suècia. És un servei reconegut oficialment i existeix una preparació específica, això fa que l’Estat en reguli la formació i el funcionament.
A Alemanya és on va sorgir l’organització i professionalització de la iniciativa, quatre o cinc mares treballadores es tornaven per cuidar als seus fills una vegada per setmana. A França va aparèixer la nu-nu, senyora que cuidava a diferents nens a casa mentre els pares treballaven. A Alemanya els ajuntaments subvencionen i gestionen aquest servei des de fa anys; i a Anglaterra se sap que el vuitanta per cent dels infants menors de tres anys són cuidats per mares de dia.
A Alemanya és on va sorgir l’organització i professionalització de la iniciativa, quatre o cinc mares treballadores es tornaven per cuidar als seus fills una vegada per setmana. A França va aparèixer la nu-nu, senyora que cuidava a diferents nens a casa mentre els pares treballaven. A Alemanya els ajuntaments subvencionen i gestionen aquest servei des de fa anys; i a Anglaterra se sap que el vuitanta per cent dels infants menors de tres anys són cuidats per mares de dia.
Al 2003, a l’Estat espanyol l’activitat va sorgir gairebé de forma simultània a Navarra, amb la iniciativa Casas Amigas, promoguda per la Fundació Gaztelan, i a Madrid, sorgida de l’entorn de la pedagogia Waldorf, i que ha donat lloc a la creació de l’Associació Madre de dia. Però les gestions realitzades per les iniciatives de Navarra i Madrid davant el Govern han donat resultats diferents. A Navarra, les Casas Amigas estan reconegudes legalment des del 2006 a través de l’Orde Foral 27/2006, i el seu funcionament i formació estan regulats. A Madrid, recentment s’està començant a regular l’activitat de les mares de dia.
El moviment de les mares de dia sorgeix a l’Estat espanyol en un moment en què hi ha una forta aposta per part de l’Estat a oferir solucions institucionals per atendre als infants a partir dels quatre mesos d’edat i en contrapart apareixen professionals de la psicologia infantil que qüestionen aquest model perquè consideren que no satisfà les necessitats autèntiques dels més petits.
A Catalunya cada vegada hi ha més experiències de mare de dia i la primavera de 2013 es funda l’Associació Llars de Criança amb el principal objectiu de formalitzar, legalitzar i donar a conèixer aquesta figura, tal com ja és una realitat en diferents països d’Europa. A Sant Feliu de Guíxols (Girona), va existir el projecte de les mainaderes, com la primera iniciativa subvencionada en la línia de les mares de dia, promogut per l’Escola Bressol Oreneta, finançat per l’ajuntament del municipi i subvencionat per la Generalitat i el Ministeri d’Educació.
